20 d’oct. 2006

Mundo square (I)

Trabajo en el departamento de Publicidad de una multinacional alemana en un polígono industrial del extrarradio de Barcelona. No soy un "creativo" ni nada de eso, soy un "machaca", la última mierda de una larga cadena de ultimas mierdecitas. Soy lo que muy graciosamente ahora llaman un "mileurista". La jerarquía es agobiante. El trabajo es rutinario y asqueroso. Me aburro y pierdo 8 horas de mi vida aquí. Por eso, lo único que pido es poder aguantar todas estas horas sin que me hagan hervir la sangre de pura indignación cada 5 minutos. Pero no, trabajo rodeado de squares, que en algunos casos (2, más concretamente) son familiares de los Mossos de Esquadra. Agh! Las hipotecas, los inmigrantes, la inseguridad, las labores del hogar… todo ello es objeto de tertulias en las que se vierten opiniones que escandalizarían a Federico Jimenez Losantos (o como se llame).
Dos sobre los Mossos. La de ayer: "Mi cuñao es Mosso y me ha dicho que todos los Okupas son unos hijos de papá. Lo sabe por ha de llamar a sus padres cuando los detiene. Uno le dijo antes de detenerle que si podía coger antes su portatil. La mayoría tienen dos y tres carreras. Un día detuvo a un Okupa con los sobacos peludos y tenía como mascota una rata de cloaca. Y después dicen que están contra la "capitalización", y nosotros "la gente normal" hacemos lo que hay que hacer; trabajamos y nos empeñamos". Escalofriante, verdad? Pues no me he inventado nada.
Otra, la de la semana pasada: "Mi cuñao (el mismo de antes) fué de infiltrado a una mani de Okupas (yo también estaba, era la de No Tendrás Una Casa En La Puta Vida, y no soy okupa, pero bueno) y se tuvo que disfrazar como ellos. Pero les hizo todo de fotos con su móbil y luego vino a casa y nos las enseñó y nos moríamos de risa". Ganas de llorar /matar, no?
Pues bien, así están las cosas en mundo-square. En próximas ediciones, cómo el sindicato de Mossos les vende armas ilegales a sus afiliados.
Pd: Como consuelo final decir que los Mossos pagan los mismos alquileres que nosotros y que a) les hacen pagar el uniforme de su propio bolsillo y b) se tiene que comprar ellos el chaleco antibalas.

13 d’oct. 2006

Más Beat Hambriento en Sidecar

Un listado de la espléndida sesión de baile huno y destornille cervical que pinchamos los Hungry Beat el pasado 5 de octubre en el Cabaret Club de Sidecar. Estaba de baja Miguel, para quien fueron todos nuestros pensamientos. Previsiblemente, niñas bonitas nos pidieron Coldplay, White Stripes, Franz Ferdinand y otros ejemplos de épica inmundicia. Nosotros sonreimos, nos disculpamos y seguimos a lo nuestro. Sosprendentemente, todos bailaron al final.

Uri
THE FALL- The man whose head expanded
NEW ORDER- Procession
THE BEATLES- Rain
THE (english) BEAT- Save it for later
PURPLE OUTSIDE- After the springtime
VIPERS- Cheated and lied
THE LEFT BANKE- She may call you uo tonight
THE HEADLESS HORSEMEN- Just yesterday
fIREHOSE- Choose any memory
BIFF BANG POW- In a mourning town
THE PONYS- I'm with you
THE MIDDLE CLASS- Out of my hands
TV21- Ideal way of life
GAME THEORY -I've tried subtlety
EUPHONE- Wickedness
THE THREE O'CLOCK- Jet fighter
THE WOLFHOUNDS-Me
THE BONGOS- Video eyes
THE WILD SWANS- Revolutionary spirit

Jose
THE TESCO BOMBERS: HERNANDO'S HIDEAWAY
AUNTIE PUS: MARMALADE FREAK
VERSATILE NEWTS: BLIMP
JELLY BABIES: ROLLERSKATE WITH ME
HOMOSEXUALS: SOFT SOUTH AFRICANS
HANDGRENADES: DEMO TO LONDON
METHOD ACTORS: THE METHOD
TV PERSONALITIES: WHERE'S BILL GRUNDY NOW
O LEVEL: EVERYBODY IS ON REVOLVER TONITES
ARA GOES POP: SEXY TERRORIST
BEARS: SHE'S MY GIRL
STEVE TREATMENT: CHANGE OF PLAN
TRONICS: LOVE BACKED BY FORCE
HONEY BANE: GIRL ON THE RUN
VIVIAN GOLDMAN: LAUNDERETTE

Kiko
BEAT HAPPENING Sea Hunt
SNEAKY FEELINGS In the shape of a heart
MEMPHIS Aprés ski
2-3 All time low
THE FIELD MICE You’re kidding aren’t you
THE CHILLS I love my leather jacket
THE SLITS I heard it through the grapevine
LOOT Baby come closer
MINUTEMEN The anchor
THE BIRDS No good without you baby
THE BONGOS Glow in the dark
BLUE ORCHIDS The flood
DEXY’S MIDNIGHT RUNNERS ...And yes we must remain the wildhearted outsiders
URBAN VERBS Frenzy
THE DB’S Ask for Jill
THE DENTISTS Pallino
THE POOH STICKS Young people
SWELL MAPS Vertical slum
LUNG LEG Theme park
THE RUNAWAYS Cherry bomb
BLOOD SAUSAGE Fuck you and your underground
FIRE ENGINES Hungry beat
THE JUNE BRIDES In the rain
LUDUS My cherry is in sherry
THE SOFT BOYS Only the stones remain
THE BEAT All out to get you
LOS PEKENIKES Tabasco
JOHNNY BRITTON The one that got away
ESSENTIAL LOGIC Music is a better noise
THE BARBARIANS Are you a boy or are you a girl
STONE PONEYS Different drum
COLIN BLUNSTONE She loves the way they love her
ADVERTISING Ich liebe dich

Proximos pinchajes:
18 de octubre: Kiko Amat, en solitario (quizás con la ayuda de Miguel) poniendo discos gloriosos en el Festival Portátil (Le Petit Ramon, Les Philippes y Carlos Cros) en la 2 del Apolo.
26 de octubre: Negra Nit (Iu Adell, Jordi Geli i Kiko Amat) poniendo 6t's y 7t's soul, ska, funk, R&B, boogaloo y otras cosas oscuras en el Bar Las Guindas (c/ Sant Pau 126)
27 de octubre: Hungry Beat (Jose González, Miguel López, Uri Amat i Kiko Amat) viaja al festival Easy Pop de Andorra Teruel.

Salut i ritme famèlic a tots
Kiko Amat

2 d’oct. 2006

"BCN esta enladrillada"

Ja fa temps que ens haviem adonat que Barcelona s'està convertint per nosaltres com una ex-nòvia infidel, d'aquelles que encara estimes pels grans moments viscuts pero que al mateix temps odies a mort per les putades que t'està fent, pero aquest cap de setmana ha sigut per nosaltres com la definitiva bofetada a la cara. Diguem que em vist cara-a-cara la més crua realitat…
El divendres a les festes de la Barceloneta diables, orquestrines i diversió una mica amarga a l'adonar-nos de l'especulació i la gentrificació que s'està imposant al barri. Hi ha lluita veïnal pero no podem evitar una certa desesperança pensant el que ha passat (i està passant) a d'altres barris obrers de la ciutat.
El dissabte, agre-dolç. Manifestació pel dret a la vivenda digna i contra l'especulació. Gran eufòria per la de gent que hi havia i el boníssim ambient, a la vegada depressió total per moltes de les dades que es van dir per megafonia en diferents llengües per que els turistes se n'assabentessin: centenars de milers de persones desplaçades a l'extrarradi per culpa de l'especulació des dels jocs olímpics, extorsió i xantatge per part de les immobiliaries (mobbing li diuen els mitjans de comunicació neo-lliberals), el preu de la vivenda que puja i puja, els sous que baixen, baixen, etc, etc.
Diumenge "no quieres caldo, toma dos tassas". Primer ens va resultar del tot impossible arribar al Mercat de Sant Antoni perque la Moritz, en una de les seves táctiques de marqueting deslleial, regalava un aperitiu gratuït per els barcelonins. Fins aquí bé. Que regalin coses per guanyar-se el mercat de la competencia, vale… així van les coses en el Mercat Lliure. Pero que tallin una avinguda gegant com la Ronda Sant Antoni per motius purament comercials ja no ens sembla tant bé. Es la invasió dels espais comuns per part de les corporacions de la que ens parlava extensament Naomi Klein a "No logo". Ja se sap, fer una pintada al Metro que posi "PUTO CLOS" es un delicte gravíssim penat per la llei, pero convertir una estació de Metro gegant en una gran botiga de Nike, amb altaveus a tota merda, gent fent aeròbic, i missatges comercials se suposa que es una cosa meravellosa que dona ambient i diversió a la ciutat.
Pensavem que ja havia passat el pitjor, pero quan vem arribar als encants del llibre del Mercat de Sant Antoni, una llibrera molt mona que te un gran assortiment en llibres àcrates, ens va recordar el que es viure a una ciutat fashion i superficial com és Barcelona. Us enganxo el que es diu desde els mitjans oficials: " (…) La neteja de cara també afectarà els encants de roba i la Fira del llibre antic que es fa cada diumenge. Aquests seguiran emplaçats al mateix lloc, però es dignificarà i modernitzaran les seves instal·lacions per adequar-les a nous usos i noves necessitats." Crec que a hores d'ara tots sabem el que significa per els porcs dels polítics "dignificar" i "modernitzar": el que van fer amb els xiringuitos de la Barceloneta, el Born, el Fòrum, Diagonal Mar, la muntanya de Montjuïch, tot el que no sigui "maco", modern i fastigosament asèptic. Els de les parades haurán de pagar quantitats exhorbitants per mantenir els seus llocs, amb el consegüent filtre econòmic que suposarà. La gent humil que hi ha sigut tota la vida ja no es podrà permetre conservar la parada i en el seu lloc arribaràn "els de sempre".
No sabem encara com reaccionarem davant de tots aquests atacs a la única Barcelona que estimem, la de la gent del barri, pero tingueu clar que no ens quedarem creuats de braços.
Seguirem informant.
Com sempre us podeu posar al dia als llocs de sempre: Indymedia BCN, el diari de contra-informació Directa, Illacrua, etc.